Foto: Laureà Palmer
Amb aquest post vull recordar l'emotiu muntatge poètic-teatral que es va representar fa tan just poc més d'un any i que va servir per ser un sentit homenatge als qui varen lluitar per uns valors i unes llibertats. Un bon exercici de memòria històrica.
*********
He volgut recuperar la nota que vaig penjar a la meva pàgina del "facebook" anunciant l'event:
D'un temps, d'un país (lectura dramatitzada de textos Guerra civil -Franquisme) Diumenge 14 Novembre - 18.00h. Colònia Güell
"D'un temps, d'un país..."
Lectura dramatitzada de textos de cartes, poemes i textos del període República, Guerra Civil i Inicis Franquisme.
Acte recolzat pel Memorial Democràtic
(a càrrec de veïns i veïnes de la Colònia Güell a través de l'Associació La Colònia Modernista)
Data: Diumenge 14 de Novembre
LLoc: Ateneu Unió - Teatre Fontova - Colònia Güell - Santa Coloma de Cervelló
Hora: 18.00h
Poemes de: Salvat- Papasseit, Espriu, Martí i Pol, Maria-Mercè Marçal, Joan Teixidor, etc
**************
Com a exemple d'alguns dels fragments d'aquest muntatge dirigit pel nostre veí Xavier Gomila (al qual se li ha d'agrair l'esforç, les ganes i el coratge que va tenir per tirar-ho endavant i ens ho va saber transmetre a tots aquells que hi vàrem participar), teniu el següent fragment:
Joan: En aquest diari es deixa veure el sentiment del moment
“La gent estava contenta a pesar d’alguns contratemps que a vegades sorgien a la fàbrica. La prova està en què a cada Festa Major quasi tothom estrenava un vestit."
"A primers de juliol de 1936 el pensament del jovent estava en la pròxima festa major, del dia 25, festivitat de Sant Jaume. Jo particularment ho esperava,doncs tenia d’estrenar un vestit. Era una tela de color negre, amb unes ratlles intermitents blanques que li donaven molta vistositat.
El meu cosí també n’hi estaven fent un del mateix dibuix, però en lloc de ser negre, era marró pujat, la darrera novetat d’aquell any.
Potser pensareu que és una banalitat explicar detalls d’una estrena dins les moltes que es fan al llarg de la vida.
Però no és així, doncs a més d’haver estat un excel·lent vestit, un el recorda per ser el darrer estrenat dins d’una etapa de benaurança i, al mateix temps, l’inici d’una etapa de dificultats i sacrificis. El del meu cosí Pepet, no sols fou el darrer d’una etapa sinó també el darrer de la seva vida.”
D'un temps, d'un país...(1 any de)
Publicat per
Gabriel
divendres, 11 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada