(Fotos: esquerra - bancs Cripta Gaudí / dreta - souvenir miniatura banc reproducció feta per l'artesà Josep Fernández)
Entre març i abril d'ara fa gairebé 100 anys, el 1913, Antoni Gaudí va estar supervisant la feina del fuster Tomàs Bernat per comprovar com feia realitat el model de banc que ell havia dissenyat. S'ha dit que la fusta del models originals provenia de les caixes que havien transportat bales de cotó per la fàbrica de la Colònia i que el treball de forja provenia de peces en mal estat de maquinària (selfactines?) de la filatura de la fàbrica. No cal dir que tot el treball del ferro forjat fou totalment supervisat per l'arquitecte que coneixia molt bé el món de les arts aplicades ja que el seu avi i el seu pare havien sigut uns hàbils mestres artesans.
El cert és que l'any passat, el 2011 una notícia va aparèixer els mitjans on sortia la llum la subhasta d'un d'aquests bancs a la prestigiosa casa parisina de Sotheby's. El desaperagut diari Público en va parlar en el seu moment i en alguns pàgines de la xarxa ho relataven així:
"Uno de los bancos que construyó Antoni Gaudí para la cripta de la ColòniaGüell fue subastado la semana pasada en París por la casa Sotheby’s. La obra del famoso arquitecto catalán, uno de los 20 bancos que originalmente tenía el templo, fue adjudicada a un comprador desconocido por 384.750 euros."
Evidentment si poguessim parlar amb l'arqueòleg i historiador Sr.Medarde, que ha treballat els últims 20 anys documentant a fons tots els canvis de l'església de la Colònia, ens en podria fer un resum breu i concís. Però segons es desprenia de la informació publicada a Público que va aparèixer l'any passat informava del següent:
" Los 20 bancos, que según la factura original costaron 20 pesetas cada uno, aparecen citados en los inventarios y en las fotografías de la cripta desde 1915, cuando se consagró la iglesia, hasta 1974. Ese año entran en el inventario 15 bancos, por lo que se dan por desaparecidos cinco. Uno de ellos es el subastado."
Si n'hi havien 20 i en van desaperèixer 5, com va poder passar? També és que hi ha un fet sorprenent que en el MOMA de Nova York hi ha un banc de l'església de la Colònia i potser algún dia caldria relatar com hi va anar a parar. Molts coloniencs i catalans que han estat a Nova York els ha cridat l'atenció. El germà d'un servidor que hi va estar l'any passat va poder observar i fotografiar amb estupefacció aquest fet.
La informació que es va publicar l'any passat afegia aquestes dades:
"Según datos que constan en el archivo parroquial, el marchante de arte Pedro Uhart ofreció al párroco dos millones de pesetas por cada uno de los cinco bancos desaparecidos, aunque no se ha podido encontrar una factura que acredite la venta. La pieza, a partir de 1973, perteneció a Uhart, que lo vendió a una galería de Versalles. Más tarde lo adquirió en París el galerista Jean-Marie Rossi, que entonces estaba casado con Carmen Martínez-Bordiu, nieta de Franco"
La notícia que un servidor està comprovant es publicar a finals de maig de 2011, concretament el dia 31, i segons ens indica del banc desaparegut no se'n va saber res més fins que poc abans de la subhasta la representant de Sotheby's es va posar en contacte amb el Sr.Joan Rossell, rector de la Parròquia del Sagrat Cor, sol·licitant informació per poder determinar l'autenticitat de la peça a subhastar, autenticitat que finalment es va poder confirmar.
Lamentablement tot plegat és el fruit l'especulació d'uns temps passat.
Peces úniques que haurien de formar part del patrimoni i haurien d'estar protegides, degut a que van caure en mans privades, a dia d'avui, com moltes altres peces d'un alt valor, pateixen l'especulació i acaben en mans de col·leccionistes privats.
Lamentablement les administracions públiques en aquest i altres casos poc hi poden fer. L'article acaba certificant el que estic dient:
"La Conselleria de Cultura de la Generalitat, que no tiene competencias para intervenir en el tema porque se desarrolla en un país extranjero, elaboró un informe sobre la situación y la procedencia de la pieza a subastar, que fue pasado al Ministerio de Cultura. Pero la gravedad de la crisis económica ha dificultado la posibilidad de una adquisición por parte de cualquier administración pública española."
Font: Público i del següent article publicat en el següent portal:
*Costa pensar que al dia d'avui es poguessin repetir aquestes històries, bàsicament perquè a dia d'avui tot el que és Patrimoni hi ha un control estricte que en temps passats no hi era. En el cas de l'Església de la Colònia (amb el litigi encara obert entre Consorci i Parròquia) i per tant, tot i el litigi, amb unes institucions i administracions que vetllen per salvaguardar un patrimoni, ens costa creure que això pogués tornar a passar. Almenys sabem que per part de la Parròquia davant la nefasta experiència de temps passat ja se n'ha cuidat prou, que en els temps de restauració de la Cripta, una part de les peces parroquials (com el carrilló) estan sota les mans del Museu Diocesà de Barcelona, museu depenent de l'Arquebisbat de Barcelona, arquebisbat al qual depenia fins fa poc la Parròquia, abans de dependre del Bisbat de St.Feliu de Llobregat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada